‘El chamán del periodismo’ és un dels nombrosos adjectius atorgats al veterà periodista Miguel Ángel Aguilar el dia que va parlar a la nostra facultat el dia 10 de Desembre. El recent despatxat periodista de ELPAÍS es considera a la seva avançada edat, un periodista freelance gràcies a la seva moguda trajectòria periodística viscuda a Espanya en uns anys decisius. Segons Aguilar, el ser Freelance és una de les millors opcions a seguir en el món periodístic ja que és una incertesa estimulant
Avui dia, el veterà periodista pretén lluitar en un temps en què la pràctica periodística s’ha vist degradada a una sobredosi d’informació parcial per l’aparició d’internet i la globalització. L’aparició de noves tecnologies ha proporcionat noves possibilitats al periodisme, però no ha canviat la seva essència. No obstant, s’està desenvolupant una degeneració de la premsa en el qual ho sabem tot i no sabem res. En un món en el que existeix una inundació de fragments inconnexos i una falta de informació contrastada i responsable, ens trobem, segons Aguilar, totalment saturats i mancats del sentit de les coses. Tanmateix, els grans mitjans actuals han transgredit els seus límits i avui dia es troben ofegats en deutes astronòmics amb bancs i l’estat, provocant una gran pèrdua d’independència, esdevenint empreses ideològiques. Ahora, el nou setmanari informatiu d’Aguilar pretén lluitar contra la sobredosi d’informació funcionant com una planta potabilitzadora i mantenint la independència envers bancs i el govern. D’aquesta manera, el diari rep subvencions mitjançant la subscripció dels lectors. Mitjançant la transmissió d’una informació contrastada i jerarquitzada, Ahora es publica tant en paper i en els mitjans digitals.
Ahora busca interrogar la realitat d’un mode diferent per tenir un altre punt de vista. Es busca parlar des d’un punt de vista descriptiu d’allò del què no es parla per interessos ocults.
Miguel Ángel Aguilar defensa que s’han de vigilar les llibertats per a que no s’oxidin, i aquesta és de fet, la feina dels mitjans. Sense llibertats no hi ha mitjans ni premsa, sinó propaganda. Segons aquest ‘druida’ del periodisme, la premsa escrita és una enorme agència de qualificació de la realitat.
Però aquesta gran agència responsable s’ha vist limitada a diaris de ‘luxe’ (per l’alt nivell econòmic), com l’Ahora. D’aquesta manera, per sobreviure a la inundació d’informació barata, el lector ha de comprar, de tant en tant, premsa privilegiada (la que presenta informació contrastada i jerarquitzada).
‘’Frente al atiborrimiento de prensa, ayunamiento de lujo’’, comportant l’anomenat Slow Journalism, que com descriu Aguilar: Periodismo para saborear.
Jaume Sendra