Diverses característiques uneixen a les milers de persones que s’aglomeren als carrers del centre de Barcelona el 3 de Març. Són joves estudiants universitaris i de batxillerat. La gran majoria porta roba amb missatges de la vella política revolucionària que es vol fer present mitjançant un gran nombre de banderes vermelles que s’acumulen entre la multitud. Per alguns es tracta del seu únic dia de vaga, per a uns altres, els de l’Autònoma, és el tercer.
Amb la força de crits com: ”No, No, No a la privatització”, els estudiants (3.000 segons la Guàrdia Urbana i 9.000 segons els sindicats estudiantils) protesten contra la implantació de la mesura 3+2, que vol transformar les carreres universitàries en la suma de graus de tres anys i màsters de dos (obligatoris), provocant un gran encariment dels estudis universitaris així com la pèrdua de feina de molts professionals de l’ensenyament. La manifestació, convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Front Estudiantil Unitari (FEU) comença a les 12 del migdia a Plaça Universitat, on es troben els joves, les banderes, les pancartes, els micròfons, els crits, el fum de cigarreta de tabac i altres herbes, els riures i finalment, els fotògrafs i periodistes que esperem a la capçalera de la mobilització a l’espera de la marxa.
Molt s’equivocaven els taxistes de Barcelona al pensar que aquelles poques dotzenes d’estudiants que paraven la carretera mentre marxaven a la Plaça uns 20 minuts abans del inici de la manifestació serien el major dels seus problemes.
[caption id="attachment_2533" align="aligncenter" width="690"] Primers moments de la manifestació estudiantil. Foto de Jaume Sendra[/caption]I per fi, la caminata comença. Molts porten la meitat de la cabellera rapada, molts d’altres tenen dessuadores i jaquetes amb temàtiques musicals i polítiques rebels. Una bandera palestina s’alça solitària en un mar de banderes blanques (les del FEU) en un primer grup de persones que es distancien en uns 100 metres d’una gran massa de manifestants amb banderes negres i sigles blanques del SEPC (on hi ha més concentració d’estelades i banderes comunistes). Són dues manifestacions diferents però amb un objectiu i recorregut en comú, de moment. Entre els dos grans grups que caminen direcció Plaça Catalunya corren amunt i avall els periodistes que improvisen ‘Stand Ups’ davant de la gran pancarta on hi ha escrit amb grans lletres negres i vermelles: ”Mai més una educació sense nosaltres.” Pancartes més humils amb pistes que s’han realitzat a corre cuita mostren missatges com ‘‘Retirada immediata del 3+2’’ o ‘‘Nosaltres decidim’’. També es fa present la falta de pressupost en les pancartes de cartró individuals que es veuen, algunes amb missatges humorístics: ‘’Any 2032: Jo vax sovrebiure a les ratalladas de l’heducació’’. El micròfon d’una de les conductores dels crits comença a fallar (es nota que són estudiants d’universitat pública).
A Plaça Catalunya és on realment es nota l’impacte de la protesta. Multitud de persones, locals i estrangeres, observen a una enfurismada multitud jove que els respon amb crits de ”¡No nos mires, únete!”. Una noia finlandesa se m’acosta per preguntar-me per què s’estan manifestant. Espero que entenguin que a aquest país la gent no cobra ni de lluny tant bé com als països benestants europeus. En aquest punt el grup protestant es divideix: els manifestants del FEU es dirigeixen a Plaça Sant Jaume, mentre que la gran massa del SEPC s’arreplega i envaeix les rambles envers les atentes, curioses i sorpreses mirades dels turistes, els quals no dubten en unir-se amb els periodistes a fer fotografies de l’escena. Altres joves –d’edat d’institut’- que caminen tranquils pel carrer criden: ”¡Hostia, esto es eso de la universidad pública!” Durant el passeig de les Rambles es fan petites parades per saltar amb càntics de ‘’boti boti boti, banquer qui no boti’’ o cantarelles que parodien cançons infantils com ”3+2, 3+2, vine a retallar amb nosaltres!”. És fàcil notar la indignació masificada al passar per davant dels bancs o dels furgons policials que custodien la marxa, però a la vegada els tons alegres, humorístics i reivindicatius dels joves. I és que havent-se format un mar de caps rapats, pírcings i mocadors palestins al passeig de Colom, és comú trobar-te amb amics de la facultat, del poble o del grup polític al que pertanys, tots junts i disseminats en petits grups al llarg de tota la mobilització. Un noi arrossega un carro amb un altaveu enorme, sona la cançó ‘Revolution’ del grup de Reggae françés ‘Dub Inc’.
[caption id="attachment_2526" align="aligncenter" width="690"]
Xoc entre l’immobilisme dels vells i l’empenta dels nous sindicats. Foto de Quico Gil[/caption]
Durant el passeig ens donem compte de com de bonica és la ciutat de Barcelona sense la congestió sonora i visual del tràfic habitual de la metròpoli: els colors vibrants dels edificis en un dia solejat de març, juntament amb un clima decididament mediterrani, creen un ambient meravellós. El grup del Front d’Estudiants travessa la Via Laietana, quan sobtadament, al costat de la Catedral de Barcelona, una dona gran de 77 anys es llença contra els organitzadors, tot intentant treure’ls els micròfons, i en un moment s’organitza un petit conflicte amb policia involucrada. La dona posteriorment ha declarat que ”em sembla bé que els nanos surtin a manifestar-se, però collons, que no ho paralitzin tot!” Tot i que no hi estiguem d’acord, és difícil no sentir admiració per la valentia que ha exhibit.
“Los postulados están establecidos por la suposición y reforzados por la fe. Nada en el Universo puede conmoverlos.” Aquesta sabia frase del gran autor Isaac Asimov pren sentit als últims minuts abans de l’arribada a la plaça Sant Jaume, quan un home d’avançada edat, americana i look clàssic, que semblava sortit de l’antiga Lliga Regionalista, s’uneix a primera fila amb els joves per a protestar. Al centre dels crits i en posat gairebé cómic, se’m acosta i em diu, tot senyalant un adorn metàl·lic que duia a la americana: ”Mira, jove, una estrella de Sant Jordi us acompanya a la vostra protesta!” Resulta inspirador que la mateixa gent que ha construït amb les pròpies mans el món en què la nostra generació viu, sigui capaç d’aixecar-se i lluitar amb nosaltres per un futur millor.
El grup del FEU irromp a plaça Sant Jaume a dos quarts de dues davant la mirada atenta d’una dotzena de furgons policials, formant un front davant el Palau de la Generalitat. Un representant del sindicat estudiantil anuncia a viva veu que la manifestació estava sent un èxit a Madrid, a les illes Canàries i al País Basc, entre d’altres. En el discurs s’insisteix en la necessitat del Front d’Estudiants de dur a terme una lluita ”democràtica, però dinàmica” com a única manera d’aturar el 3+2 que els governs pretenen començar a implementar a partir del proper curs.
[caption id="attachment_2538" align="aligncenter" width="690"] Amb les urnes a les mans, les manifestants protesten davant de la Secretària de Universitats. Foto de Jaume Sendra[/caption]Simultàniament, el gran grup organitzat pel SEPC arriba davant de les tanques de l’Ajuntament de Barcelona custodiades per escasses brigades anti-abalots dels Mossos d’Esquadra. Els policies custodien l’edifici de la Secretària Universitària i reben els crits de ‘’Menys policia i més Universitats’’. Les representants de les Assemblees de Facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona encapçalen la manifestació amb les urnes on s’hi troben els vots ignorats del referèndum realitzat al Campus per decidir sobre la paralització del 3+2. Els vots es dipositen davant de l’Ajuntament de Barcelona una vegada s’arriba a Plaça Sant Jaume, on encara hi alguns manifestants del FEU errants després que la primera massa de gent hagués donada per finalitzada la manifestació. Els estudiants formen un cercle, al centre, es pinta amb pintura un: NO AL 3+2, amb un 3 un pel irregular. Mercè Terès, estudiant de Periodisme a la UAB i portaveu de l’Assemblea de Facultats crida un discurs amb un micròfon que funciona a mitges. Els crits de la massa són més forts que la veu de la Mercè, que parla només pels de la primera fila. Finalment, la segona gran manifestació acaba amb la detonació d’unes traques a sobre de l’improvisat ‘graffiti’, tothom comença a marxar, amb entrepans i ‘tuppers’. Són les 15:30 hores i la sisena vaga contra el 3+2 acaba de finalitzar. La portaveu de facultats de la UAB ha valorat de molt positiva la vaga que s’ha dut a terme en aquests 3 dies gràcies a un seguiment del 100% i per tant, una paralització total de les classes. ”Entenem que aquesta vaga ha estat convocada com una única i última eina de reposta per denunciar l’actitud del rector”, qui segons Terès, ha criminalitzat l’acció de vaga estudiantil i ha respost amb el desplegament de Mossos d’Esquadra a les mobilitzacions de la UAB.
És la sisena vegada que els joves universitaris de Catalunya es mobilitzen per lluitar contra una reforma que consideren completament injusta, classista i disgregadora. Amb les consignes d’una educació com a dret universal i gratuïta es mostren en contra contra la privatització de l’educació universitaria que s’està convertint, poc a poc, en un privilegi.
Aquesta crònica s'ha realitzat de forma conjunta entre Jaume Sendra i Quico Gil en el seguiment de dues manifestacions simultànies.[gallery ids="2537,2536,2535,2534,2523,2521,2516,2515,2524"]