Ramon Mirabet va treure nou disc fa cosa d’uns pocs mesos. Des del seu últim concert a la mateixa Apolo l’any passat vaig estar esperant quasi ansiosament a que decidís tornar a sorprendre’ns com ho fa normalment, ja sigui sobre un escenari davant de 10.000 persones com si fa un concert en acústic davant de 60 o un concert a una sala davant de 300.
Sí, sé i soc conscient de que ha passat massa temps des del 10 de març però som estudiants i no arribem a tot, em sap molt greu. Tot i així més val tard que mai i jo arribo tard, però vaig prometre l’article i aquí el teniu.
Per quan va començar el concert, jo era amb el Nikos al pis d’adalt de la sala Apolo. Vam anar-hi com normalment anem als concerts, com a premsa (cortesia de TheProject), i gràcies a això vam poder fer algunes fotos des d’una perspectiva bastant oberta del que se’ns presentava.
Allà estava en Ramon, com a integrant del GuitarFestival BCN donant-ho tot i més, cantant com ell canta, apassionat i amb un bon rotllo enorme que ens posava a tots la pell de gallina.
Va cantar Go, Wake Up, Use Your Smile, Sinnerman… A mesura que avançava el concert es va anar repassant pràcticament quasi tot el seu nou repertori (el segon disc que ha tret “Home is were the heart is“) d’una forma magistral i, donat que som persones de primera fila, vam baixar i avançar fins a quedar-nos al costat esquerre de l’escenari.
Lògicament tampoc va oblidar-se del seu gran senzill que dona nom al disc ni tampoc d’alguns clàsics del seu primer treball com per exemple Happy Days, Le Sud, Liberation, Carpe Diem…
Realment puc dir que va ser un concert realment memorable ja que en dues hores (mes o menys ja que se’ns va fer molt curt) va ser capaç de concentrar el millor de tot el que ha fet fins ara incloent les dues versions que fan perdre l’alè.
El Niko, que apenes coneixia la seva música va quedar realment al·lucinat i estic segur que tal i com va passar amb la amiga que em va acompanyar a l’acústic del MEAM l’any passat, ell també es va fer fan.
Així doncs, encara no ha passat un mes que ja tinc ganes de tornar a veure l’espectacle que muntarà al festival Cruïlla d’aquest any. Jo no m’ho penso perdre.
Mentres, us podeu dedicar a escoltar un cop i un altre, i un altre, i un encara més el seu nou disc, que ja us dic que es impossible que us decepcioni. És més, estic segur que us sorprendrà.
Per cert, quan vaig escriure la ressenya, vaig dir que no savia si els falsets que hi ha al tema anomenat Go els feia ell i bé, puc constatar que sí, i ho fa de forma genial.