ACTUALITZACIÓ

• Encara no van passar 24h del succés, que em van enviar un correu aclaratori. Personalment ho agraeixo i, per tant, aquest article ja no té raó de ser. Us convido a donar-vos una volta per la resta d’articles que podreu trobar a la nostra web.

M’acaba de passar una cosa curiosa, frustrant i realment absurda, però comencem pel principi.

Fa cosa d’un mes, en Jaume (redactor de La Zona Libre) em va venir il·lusionat perquè ja havien posat data al concert final de La Gossa Sorda a Catalunya. Resulta que no han tingut millor idea que fer-lo a la telecogresca.

Jo ja sabia que la gent de la Telecogresca, al ser estudiants, hi havia la possibilitat de no ser gaire seriosos però esperava que no fos així, ja que generalitzar sempre es dolent. Així doncs, vaig trucar entusiasmat (amb la idea de veure un concert que sens dubte serà històric) per demanar un parell d’acreditacions de premsa, ja que el festival, al fer-se al Fòrum de Barcelona, te un aforament inmens.

Total que després de passar una setmana ansiosos per saber si ens donarien o no les acreditacions ens ha arribat el seguent mail:

“Bona tarda,

Després de comprovar totes les sol·licituds rebudes ens sap greu comunicar-vos que la vostra sol·licitud de premsa no ha estat acceptada. Des de Telecogresca tenim un limit d’acreditacions i no podem donar-ne a tothom que en demana. Per qualsevol dubte quedem a la vostra disposició,

(Nom de l’encarregada)”

Després de veure això m’he quedat una mica en xoc ja que en Jaume es va currar la prèvia i jo vaig fer la sol·licitud i l’event (que podreu trobar al final de l’article) amb antelació suficient. Fins aquí tot es pot entendre.

Al veure’m en aquestes i preguntar-me perquè no ens les havíen donat, ja més que estar frustrat (que també), tenia una curiositat que ni el gat que va matar, em decideixo a trucar al telèfon de màrketing per preguntar (amablement, sempre, i sense perdre les formes) el perquè de tal despropòsit.

A continuació escriuré una transcripció de la conversa:

+ Hola, sóc en Víctor Gallardo, redactor del blog Diario de un musicópata, del grup FreeWorld, trucava per preguntar si no us havia arribat la prèvia que vam fer del vostre festival ja que ens ha arribat un correu denegant-nos les acreditacions i potser era per aquest motiu…

– Hola

(a una companya/company) “T’he dit que trucaria, t’ho he dit!” (en un to ofensiu, difícil d’explicar en paraules)

+ Em quedo callat un parell de segons al estar incrèdul davant d’aquesta última frase

-Sí, ho sento molt però no podem acreditar a tot el món

(…)

+ Que hi farem, moltes gràcies

– Adéu.

Davant de la frase esmentada, podem presuposar algunes coses:

               1. No es prenen seriosament la seva feina. Professionalitat 0.

               2. Fan discriminació per que sí, ja que per dues persones més que entrin al Fòrum no hi haurà aforament complert.

               3. Tot dóna a entendre que som els unics pringats (o dels pocs) als que no han acreditat perque no els ha donat la gana. Per què? Perque a no ser que s’hagin denegat mínim 50 sol·licituds, un no es regodeja tant en una trucada demanant explicacions.

Vist això, i tot i que em fa veritable llàstima per als grups que van a fer-hi espectacle i la organització, perquè no tenen culpa de res, faig crida al boicot de la Telecogresca.

Quedi clar que tota aquesta moguda no és per no haver-nos acreditat, es per les formes amb les que tracten a la premsa. Convido a la noia amb la que he parlat que doni una explicació raonable.

M’acomiadaria dient que Salut, però ella, no la mereix.

[embed]http://fwprods.com/event/telecogresca-2016/[/embed]