Centenars de persones feien cua sota la pluja a Plaça Espanya, Barcelona, per a comprar les entrades del Saló del Còmic 2016. La convenció agrupa tot tipus de visitants: des d’autèntics fanàtics del món del còmic fins a famílies que porten els seus petits a gaudir de l’experiència, passant per fans d’altres mitjans com el cinema, i els videojocs. Podem dir que més enllà d’un saló del còmic, érem davant una convenció dedicada a la cultura pop. I és que la enorme majoria de l’espai dels palaus on pren lloc el saló són usats per a paradetes de merchandising i productes de propietats intel·lectuals conegudes. Una oda al consum superflu que ni tan sols fa justícia al nom del saló, i moltes d’aquestes parades estaven dedicades a altres mitjans com el manga. Poc sentit té, penso, venir al Saló a deixar-se el sou en productes que es poden adquirir amb una facilitat ridícula per Internet a preu reduït. L’argument que generalment s’utilitza en defensa d’aixó és que la gràcia és compartir l’experiència amb altres. I puc estar-hi d’acord. Tanmateix, vivim en una època on ser ‘friki’ no t’aïlla com ho podia fer al passat. Conéixer gent amb els mateixos gustos que nosaltres ja no resulta tant complicat. Podem utilitzar xarxes socials i fòrums amb aquest objectiu i acabar quedant amb les persones que coneixem, i seria més autèntic que l’experiència del Saló, on tothom va a la seva mirant el què pot comprar i en conseqüència el contacte social és mínim. Un dels aspectes més interessants -i també més polèmics- d’aquest tipus de convencions és el ‘cosplay’. Hi ha persones que inverteixen molt temps i diners en construir-se una disfressa del seu personatge de ficció preferit. Potser algunes persones haurien de començar a ser més tolerants amb aquestes pràctiques, que son completament innocents i només busquen compartir la seva passió amb altres individus sense rebre mirades furtives ni ser jutjats L’autenticitat es troba als petits racons. És el cas de la paradeta de 1001, l’associació catalana de tintinaires, que es centra exclusivament a rendir homenatge a l’obra d’Hergé, que exposen a les vitrines en dotzenes de llengües diferents. El president de l’associació, David Baker, explica que ‘’no ens sentim allunyats del públic general del Saló perquè, malgrat no ser majoritaris, tenim un públic específic i molt fidel’’. Potser em decepciona una mica veure com el Saló està perdent la seva identitat per a convertir-se en una altre fira popular, però és bo veure que cada cop es fan més actes com aquests. La nostra generació estarà presumiblement molt més submergida en aquests àmbits culturals que la dels nostres pares, i serà molt interessant veure com evolucionem i transmitem aquesta cultura a aquells que vinguin a substituir-nos.
