Segons el diari ‘El País’, entre 2014 i 2015 tant al Iraq com a Síria hi havia un total de 30.000 combatents gihadistes procedents de 104 Estats. D’aquesta aclaparadora xifra, es calcula que 4.000 d’aquests soldats procedien de la Unió Europea. 1.200 europeus militants d’organitzacions terroristes han pogut tornar als seus països d’origen –la gran majoria procedeixen del Regne Unit, França, Bèlgica o Alemanya-.
Aquesta tornada massiva de combatents en un context on el cor d’Europa ja ha viscut diversos atemptats, provoca el debat sobre com actuar amb els retornats, però també han aparegut incògnites sobre els processos de radicalització que es viuen als suburbis de les ciutats europees. Com es produeix aquesta radicalització? Quins ‘símptomes’ presenten persones amb interessos afins a grups terroristes? Com podem prevenir la radicalització i com actuem amb els que tornen? Són algunes de les moltes preguntes que es fa la nostra societat, que pateix les conseqüències de les lluites a Orient Mitjà –tal com la crisi dels refugiats o les constants inestabilitats sociopolítiques a la regió-.
Una de les característiques del gihad és que entre els seus militants no existeixen les fronteres ni les nacionalitats. No hi ha passaports ni banderes, només una comunitat islàmica radical que sense entendre d’orígens, aconsegueix unir a combatents de tots els extrems del globus per a la lluita sagrada d’Al·là.
Les organitzacions terroristes gihadistes sempre han aconseguit agrupar a milers de combatents internacionals en els seus conflictes. Seguint una espècie d’exemple de les brigades internacionals de la guerra civil espanyola, guerrillers voluntaris radicalitzats acudeixen a la lluita en qualsevol país una vegada es senten capaços per lluitar. Així va ser a Bòsnia i Txetxènia als anys 90, durant la guerra de l’Afganistan del 2001, al Iraq el 2003, a Líbia el 2011 o Síria en l’actualitat (entre molts d’altres).
La radicalització de ciutadans europeus es produeix sobretot en joves d’entre 15 i 30 anys sense restriccions de gènere. Les dones passen a ser les esposes de combatents i les seves obligacions són purament domèstiques, tot i que existeixen brigades gihadistes a Síria compostes exclusivament per noies –també formen unitats de la policia islàmica, encarregada de la vigilància moral a les zones controlades per Estat Islàmic-.
Amb el retorn d’aquests combatents, diverses institucions europees i especialistes –com Bibi Van Ginkel, especialista del Centre Internacional de l’Haia pel Contraterrorisme- defensen la reintegració social d’aquests individus. ‘’Tancar els ulls al retorn de gent traumatitzada, desil·lusionada i d’altres disposats a atemptar i aplicar-los mesures policials és un error –opina Van Ginkel-, és menys car guanyar-se la confiança dels que han tornat perquè, quan estiguin rehabilitats, ajudin a evitar que uns altres es radicalitzin’’.
Les autoritats espanyoles afirmen que d’Espanya han sortit entre 120 i 139 combatents per lluitar amb Estat Islàmic, dels quals han tornat 25. Però la periodista d’investigació Anna Teixidor, especialista en gihadisme, contradiu les xifres, ja que la gran majoria de combatents marxa -o torna- en la màxima i absoluta discreció per evitar ser enxampats per les autoritats o bé per desentendre els seus familiars. Per tant, les xifres són molt més elevades i desconegudes.
Amb més de mig milió persones censades musulmanes, Catalunya és un dels punts més calents de la radicalització gihadista –després de Ceuta i Melilla-. De fet, un terç de les operacions antiterroristes s’han realitzat només a Catalunya.
Els reclutadors solen ser de mitjana edat i intenten convèncer a persones joves d’unir-se a la causa. Les radicalitzacions islamistes impliquen una evolució progressiva cap a diversos nivells d’empatia amb ideals extremistes en els quals l’ús de la violència està avalat per assolir certs objectius.
Durant la radicalització ideològica, l’individu pot canviar d’aspecte en el que fa la roba i l’aspecte físic, ja que seguirà al peu de la lletra les estrictes normes morals de l’Alcorà. Els coneixements religiosos de la persona radicalitzada poden ser mínims, per aquest motiu, duran a terme una gran documentació sobre el Islam gràcies a les lectures o visionat de material audiovisual propagandístic. Com el Talha, un pare de família de 40 anys que va marxar a Síria. Abans d’abandonar a la seva dona i els seus 3 fills, es passava hores davant de la pantalla d’ordinador o llegint llibres islàmics.
No obstant, la periodista Anna Teixidor, recalca que la gran majoria de material religiós obtingut dels reclutadors ha estat manipulat i tret fora de context per justificar les causes gihadistes. ‘’El que passa amb aquests joves, és que no tenen ni idea de l’Alcorà, no saben ni tan sols àrab. Han memoritzat uns lemes, unes frases que van repetint, però que no saben que signifiquen’’, afegeix.