Dotzenes de persones observen amb atenció els moviments del backstage, esperant veure els seus polítics preferits. L’alcaldessa Ada Colau fa gracietes al nadó d’un diputat del seu partit i Xavier Domènech conversa amb els seus companys. Una càmera de La Cueva (òrgan mediàtic de Izquierda Unida) grava al públic, tot preguntant què creuen que aporta Alberto Garzón a la candidatura d’Unidos Podemos. Dins d’una campanya electoral marcada per les desqualificacions i la por infundada, En Comú Podem ha volgut desmarcar-se amb un acte plural a l’Arc de Triomf, Barcelona. Sota el lema ”El somriure dels pobles” i amb un planter format per Mónica Oltra, Pablo Iglesias, Ada Colau, Alberto Garzón, Ernest Ortasun o Iñigo Errejón, entre d’altres, la coalició s’ha mostrat forta i segura.
L’acte arranca amb una Ada Colau en un to humorístic i càlid, presentant als oradors. ”No han arribat les Set Plagues, però s’han posat en marxa totes les polítiques de canvi que portàvem al programa”, afirma, en relació a la seva gestió a l’ajuntament de Barcelona. L’objectiu, senyala, és ”dur el canvi que està vivint Barcelona a tot l’estat”. El públic -entre dos mil cinc-centes i tres mil persones, segons els mitjans-, amb gent de totes les edats, ha tingut una actitud molt participativa. Algunes banderes republicanes onegen amb orgull a la llunyania, entre la multitud, junt amb altres comunistes i alguna del PSUC.
La fraternitat entre pobles ha estat una constant durant els discursos i això inclou les pàtries veïnes de la Unió Europea. ”Nosaltres som aquells que acabarem amb el TTIP, amb els paraïsos fiscals i amb la política criminal contra els refugiats”, proclama l’euro-diputat Ernest Ortasun: ”Combat contra els morts a la Mediterrània!”. Les mencions i ‘atacs’ a altres forces polítiques han estat reduïdes al mínim, únicament demanant ”als companys socialistes que deixin de ser un problema i comencin a formar part de la solució.” Enmig del discurs, Ada Colau s’aixeca corrent i pren el micròfon: ”Una ambulància, si us plau! Algú s’ha desmaiat allà.”
Iñigo Errejón ha donat gairebé la totalitat del discurs en català -una sorpresa-. ”No ens creiem a ningú que parla de defensar un país, sense parlar de defensar la seva gent”, diu, en referència al govern de Junts pel Sí. Mónica Oltra, radiant, creu que el govern retallador de drets del PP comença a recular i que té por del canvi: ”Ma mare m’explicava que llavors també es deia que vindrien a prendre’ns les cases i jo ara em pregunto: Quines cases ens poden prendre si ja les han llevades totes els bancs?”.
En referència al referèndum, la posició es manté ferma. ”Defensem un referèndum a Catalunya perquè som demòcrates” diu Garzón: ”A l’antiga Grècia, es deia d’aquells que es despreocupaven dels assumptes públics que s’estaven entregant a la ‘idocia’, terme del que prové l’actual concepte d’idiota. Nosaltres no som idiotes, volem pensar en comú ”. Una parella d’avançada edat que seu al meu costat crida: ”OTAN no! OTAN no!”, i els crits reclamant una III República són constants, encara que aquest punt no formuli al programa de Unidos Podemos per a aquestes eleccions.
”Si alguna cosa ens avala per governar Espanya, és l’experiència en els ajuntaments del canvi ”. Pablo Iglesias ha tancat l’acte reeditant el famós petó amb Xavier Domènech: ”Fa falta canviar Espanya juntament amb Catalunya, per a que els drets humans es compleixin, per a que els habitatges siguin un dret universal. El que fa a sentir-se a un mateix orgullós del seu país no són les pulseres, són els serveis públics”.
[gallery ids="3304,3317,3318,3319,3320,3321,3322,3323,3324,3325,3326,3327,3328,3329,3330"]