1a part
Els llocs de reclutament
A diferència del que pugin dir les pel·lícules, el reclutament de joves combatents ja no es produeix a les mesquites, ja que la forta vigilància policial en aquestes instal·lacions ha obligat als captadors a retirar-se a nous àmbits, com el Internet.
La informació digital facilita en gran mesura l’expansió de material propagandístic i la difusió de valors d’organitzacions terroristes islàmiques. Les comunicacions virtuals de diversos combatents i reclutadors sol organitzar-se mitjançant acostaments a través de les xarxes socials i la creació de grups de Whatsapp o Messenger dirigits per predicadors, els quals mantenen informats als joves en procés de canvi ideològic amb l’enviament de contracultura gihadista. Així ho va viure la Ferdeaus, una jove francesa radicalitzada que va ser detinguda a Turquia l’any 2015. La Ferdeaus detalla l’existència de grups de Whatsapp de noies que volen viatjar a Síria o Iraq per convertir- se en les dones de mujahidins. Aquests grups solen estar controlats per dones de mitjana edat que informen, gestionen i recluten a les joves.
El impacte de la lluita per a radicalitzar mentalment a Internet ha provocat que alguns experts s’hi refereixin com la ‘’cybergihad’’. Aquest nou terme fa referència a la màxima proliferació de vídeos de propaganda a la xarxa amb material audiovisual amb un nivell tècnic de producció molt elevat –equivalent als muntatges de Hollywood-. D’altra banda, Facebook i Twitter serveixen per ser el portal de les vivències personals dels combatents que ja es troben desplegats en països estrangers aconseguint així, milers de seguidors al món.
‘’Les vídues dels màrtirs, tot i que no s’han vist mai, es donen suport a través de les xarxes socials i de missatges privats’’, senyala Teixidor.
Estat Islàmic, l’organització terrorista més poderosa avui dia, compta amb nombrosos parells propagandístics, com ‘Al Furqan Media’, encarregat d’emetre els missatges oficials de l’organització. ‘Al Hayat Media Center’, actua com un canal multilingüe i ofereix una gran selecció de material adreçat a potencials combatents estrangers. Finalment, una altra productora és ‘Ajna Media’, que publica continguts d’inspiració religiosa.
Un altre punt calent de radicalització són les presons, on segons els informes escrits per l’especialista Javier Jordán, els detinguts extremistes poden aprofitar els sentiments de frustració i soledat per aprendre una visió violenta del món.
El mateix especialista, especifica que molts dels combatents recent radicalitzats mantenen arguments en contra de la societat occidental a través de les afirmacions que està composta per complots i conspiracions. L’antropòloga francesa, Dounia Bouzar, dóna credibilitat a la teoria, afirmant que els joves gihadistes volen lluitar contra un món ‘’excessivament materialista i dominat per complots, com els illuminati’’.
Els reclutadors aconsegueixen que els joves trenquin totalment amb el seu estil de vida habitual, separant-se així dels seus amics i aficions, convençuts que són elements prohibits i malignes. Mentre que a les dones se les atribueix tasques de defensa religiosa, feines domèstiques i tasques humanitàries, als nois se’ls mostra el model d’heroi salvador del món. Investigacions periodístiques que encara es troben en curs, revelen que hi ha una regressió de musulmans moderats envers un avenç dels més radicals a les comunitats islàmiques. Es detecta doncs, un corrent de simpatitzants cap a grups gihadistes que en alguns punts de Catalunya, el nombre dels que decideixen anar a combatre a Síria és elevat. Tot, però, es realitza en la màxima confidencialita
El sentiment de desil·lusió
Els experts s’afanyen a descartar desequilibris mentals i psicopaties entre aquells que decideixen fer el gihad. No obstant, hi ha casos aïllats –com els llops solitaris- que sí que presenten símptomes de psicopatia al realitzar accions violentes en nom d’Al·là. El psicòleg social de la Universitat de Barcelona, Xavier Serrano, matisa que els motius cal buscar-los en el conflicte identitari del individu. ‘’El fonamentalisme ofereix un sentit a persones que es poden trobar en una situació de vulnerabilitat personal i gran debilitat d’identitat’’.
Anna Teixidor, subratlla que els futurs gihadistes han vist incomplertes les seves expectatives que s’havien marcat individualment. Alguns joves fins i tot, senten malestar respecte els seus pares perquè creuen que no viuen segons els dictats de l’Alcorà.
El psicòleg social, Enric Pol, considera que els atemptats que realitzen combatents en territori europeu són atemptats contra un sistema o expressió occidental. ‘’La clau la podem trobar en el paper de la il·lusió, la esperança i l’expectativa de futur’’ diu Pol. El gihadisme planteja una solució al sentiment de desil·lusió d’un individu respecte l’ambient que l’envolta.
Però, on neix aquesta desil·lusió?
‘’Es tractaria del conjunt de problemes relacionats amb la possible integració fallida d’immigrants d’origen musulmà a Espanya’’ conclou Jordán. El politòleg recalca així a la formació de guetos, fortes desigualtats socials i atur. Un desencaixament en la integració social, que segons els psicòlegs de la Universitat de Barcelona, a Europa es pateix de manera generalitzada. A Ceuta i Meilla, el 70% de joves no tenen feina i la majoria de construccions són il·legals. Aquest sentiment d’exclusió social i desil·lusió generalitzada provoca que els joves siguin atrets a la comunitat islàmica radical.