Tiken jah fakoly és un dels pocs xamans existents del gènere Reggae. Nascut a la Costa de Marfil, el cantant de 48 anys, va oferir un espectacle en majúscules al festival Clownia, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollet).
Vestit com si d’un profetà africà es tractés (túnica marró amb un bastó), el xaman va connectar amb el seu públic la nit del 24 de Juny. L’actuació de Tiken que des del meu punt de vista no va encaixar gaire en el repertori del festival, sí ho va fer però, amb la índole reivindicativa i solidària del Clownia.
D’aquesta manera, amb els càntics en contra la pobresa, la discriminació i la guerra, Fakoly es podria considerar la punta de llança d’aquest festival que tant ha denunciat la crisi dels refugiats i la resposta de les institucions europees. Sense lemes ni banderes, el públic –majoritàriament jove- s’havia convertit en una massa dansant, tot escoltant les lletres –en francès- del cantant, potenciades per uns genials baixos. Tals instruments que, com ones invisibles procedents de l’escenari, provocarien una catarsi generalitzada a tot el públic.
El punt àlgid del concert va ser, sens dubte, a la cançó ‘Plus ne rient de m’étonne’ (Coup de Goule, 2004). Les conseqüències del colonialisme convertides en cançó. Com aquell bruixot ancià de poblat que explica històries a la tribu de les desgràcies i injustícies del món, Fakoly contava a la seva tribu (públic), les desgràcies i inhumanes injustícies que ha viscut (i viu) el continent Africà i l’Orient Mitjà, començant per les guerres dels Balcans, passant per les invasions d’Afganistan o Iraq arribant a les guerres civils provocades pels recursos energètics i els conflictes ètnics. Cançons com ‘Le Prix du Paradis (Dernier Appel, 2005)’ o ‘Africain à París‘ (L’Africain, 2007) provocaven la resposta d’un públic totalment extasiat per les màgies del bruixot.
Lletres, com hem exposat, crítiques amb un model social globalitzat que permet àmplies desigualtats socials, violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans. Cançons que parlaven de les crisis de països pel model polític colonial francès encara imperant algunes nacions africanes com Angola, Gabon a Libèria (escolti’s Francafrique).
La gent interessada a viure la quasi mística experiència (o repetir-la), podrà tornar a ballar els ritmes Tiken Jah Fakoly durant el festival mundial del Reggae Rototom (també conegut com el paradís terrenal) el 20 d’Agost, a Benicàssim, País Valencià.
Com diria Tiken Jah, a ‘Plus rien ne m’etonne’ sobre com ens hem repartit el món a costa dels desemparats ”ya nada me asombra”. Però esperem que els joves que ballen les seves lletres, converteixin aquestes reivindicacions en una cosa més que la música (i que existeixi música que lluiti per un futur millor, és tot un privilegi).