Una multitut atenta escoltem i qüestionem. Fotografia oficial de BioRitme[/caption]
Però les xerrades no només es van centrar en les problemàtiques dels refugiats, ja que la presència de l’Alba i la Sílvia, dos joves d’una mateixa colla feminista, van fer d’una conferència sobre feminisme un debat multitudinari on fins i tot els nois van parlar més que les noies.
Els temes van girar a l’entorn de les agressions en espai d’oci com festival o festes majors. Segons les joves activistes, ‘’el que més costa saber és quan estàs sent agredida’’. Les joves van exposar un seguit de protocols i mesures a realitzar en aquests entorns per prevenir o denunciar agressions sexuals, com cartells, missatges audiovisuals o la presència de voluntaris especialitzats. A més a més, es va analitzar el perfil de l’agressor més comú, aquell que es troba en un estatus de poder social i econòmic, el que sol ser blanc i heterosexual. Però el tema que va tocar més la fibra sensible, va ser el debat sobre tenir o no assemblees feministes mixtes i no mixtes.
Es va defensar la presència d’assemblees no-mixtes per que tant les noies i els nois puguin parlar, a soles de les principals pors i inseguretats. De la mateixa manera, amb les assemblees no mixtes, els nois podrien desconstruir el perfil masculí i acceptar-se a sí mateixos com a éssers vulnerables, és a dir, éssers humans.
Totes les problemàtiques van lligades de la mà. El masclisme, els refugiats (derivats de polítiques intervencionistes), el canvi climàtic, l’esclavitud… són conseqüències directes del ‘progrés i de la civilització’. Fins i tot el problema de la ‘sobirania alimentària’, temàtica que es va tocar l’últim dia del festival i tot i ser la xerrada més interessant i important (per l’escassa importància mediàtica), va ser el que menys participants i oients va rebre.
L’espai va rebre la presència de Javier Guzmán, defensor de la sobirania alimentària i dels camperols a Espanya, Amèrica Llatina i Àfrica en una constant lluita contra la monopolització de la indústria alimentària, treballa en polítiques públiques i campanyes de denúncia amb Justícia Alimentaria Global, organització estatal sorgida fa 30 anys des de una facultat de veterinària.
Sandra Moreno, productora i sindicalista també és la representant a la Organització de Nacions Unides pels camperols, està intentant aconseguir una declaració universal pels drets d’aquests mateixos, víctimes principals de la mecanització i monopolització de la indústria.
També va ser present Ángeles Parra, directora de BioCultura i Vida Sana, promotora de la producció d’aliment ecològic així com Jordi Urpí, cap de premsa del festival. Els principals ponents van definir sobirania alimentària com ‘’el dret propi a decidir sobre els nostres aliments’’ en els àmbits de la producció, distribució i consum. Tot un tema tabú en una globalització que comporta que 1.000 milions de persones passin gana i unes 2.000 milions més tinguin problemes de salut per obesitat. Això provoca un problema de mala salut pública a nivell global, segons la Organització Mundial de la Salut. ‘’Menjar mata’’, conclou Guzmán. Tot conseqüència de la denominada ‘revolució verda’, produïda entre els 60 i 70 per part de les grans corporacions. Una revolució de les productores per apropiar-se de la industria d’aliments en tots els sentits, el que va comportar una gradual extermini dels camperols i dels productes autòctons. A la Índia es suïciden milers de pagesos per no poder assolir els deutes que contrauen amb les grans productores alimentàries, ja que tot el material necessari per plantar i cultivar està patentat per les grans empreses.
Entre els anys 80 i 90 es va produir una segona revolució, basada en la dominació corporativa de la distribució d’aliments. El 85% de menjar que comprem els obtenim de supermercats, on el 70% dels aliments són processats i per tant, comporten els problemes de salut pública global que abans esmentats. ‘’La sobirania alimentària hauria de ser el centre de les polítiques públiques’’, defensa Guzmán.
La Globalització (exemplificat en el TTIP) és l’agent principal de tots els problemes que assoleixen el planeta. La xerrada va finalitzar amb l’anunci de la demanda popular per portar a la gran cooperativa Montsanto als tribunals europeus per ‘ecocidi’. El suposat judici es durà a terme entre el 14 i el 16 d’Octubre a la Haya. Però relaxem-nos i observem què va oferir musicalment el BioRitme.
La gran oscil·lació tèrmica provoca que el gran públic del festival descansi i tingui una activitat pacífica durant les durades del acalorant sol infernal, mentre que per la nit, aprofitant la humitat del pantà, la gent surti a ballar els concerts reivindicatius i alegres de Pirat’s Sound System, Auxili i els combatius Aspencat, trobant a faltar però, els primers estils de l’últim grup esmentat. El punk no serà present als escenaris, però sí que ho serà als càmpings i tendes de campanya diversos on, alguns individus toquen temes de Lehendakaris Muertos amb guitarres espanyoles acompanyades de cors provinents de tot tipus veus que s’han unit a la festa simplement de oïda.
La nit és estrellada, amb estels fugaços. No és difícil veure’ls, ja que si t’estires lluny de les llums a la vora de l’aigua del pantà, es poden veure clarament entre el mar d’estrelles i la cadena d’avions de passatgers que surten de Barcelona.
[caption id="attachment_3852" align="aligncenter" width="300"] El cantant de Mafalda donant’ho tot. Fotografia oficial de BioRitme[/caption]
Durant la segona nit, es produeix un gran contrast entre Talco i Green Valley. El Reggae senzill i urbà de Green Valley és interpretat mitjançant cantants parladors i amb una gran interactuació amb el públic. De fet, no és estrany escoltar als principals membres de la banda, cantar algusn temes en català, un fet sens dubte inhòspit. Talco, no obstant, amb els seus temes de ska-punk-rock a la italiana afegeix molta més canya que el concert anterior, restant però, la interacció amb el públic. Passant ràpidament de cançó en cançó a un ritme frenètic, com les seves cançons, el grup fa suar al públic. Cançons icòniques de l’antifeixisme com St.Pauli, Autumma Rossa, Bella Ciao o La Torre aixequen una gran polseguera mitjançant les nombroses olles que es produeixen. Per uns instants, sembla una petita escena enganxada de l’Acampada Jove. Amb la bandera espanyola republicana, els cantants anuncien que en 10-15 anys seguiran tocant i que la gent podrà seguir ballant els seus brutals concerts.
Sens dubte, el millor concert del BioRitme es produeix la penúltima nit. Pel seu prompte inici a les 8 de la tarda, la multitud de gent és inexistent. No obstant, amb la seva gran actuació de ‘Reggaecore’ l’espai s’omple de seguida a mesura que van passant els temes. El grup revelació, juntament amb Talco, seran sens dubte, els més energètics del festival amb una molt ona interpretació de diversos gèneres, un missatge feminista ben implementat i una genial interacció amb el públic –l’exemple el trobem en els constants agraïments i la realització de pogos fets només per noies, a petició de les cantants-.
El BioRitme es pot considerar un festival de petita escala, però d’enorme rellevància. Amb els grans èxits dels anys anteriors, la comunitat del festival ha crescut de manera exponencial fent que la gentada participant desbordés les petites activitats realitzables i donés un toc d’Acampada Jove (per bé o per mal) però amb un toc més natural. Caldrà doncs, adaptar les condicions del festival per les futures condicions, sense oblidar que el paratge natural del Pantà de Sau no s’ha de convertir en un simple parc d’atraccions amb un transfons polític i musical.
Les grans masses i els sentiments generalistes de passar-s’ho bé amb la simple modèstia de prendre alcohol i ballar no ens ha de fer oblidar les converses cícliques del càmping amb els veïns, a llum de vela sota una manta negra coberta d’estrelles. Quatre dies fantàstics. Quatre nits a la intempèrie. Moltes més de quatre raons per oblidar-nos dels problemes nostres i del món durant aquest curt període de temps. Amb tots els defectes i elements que ens agradaria que millorèssin, podem dir sens dubte que el BioRitme ha estat una gran experiència.
[gallery ids="3855,3836,3837,3856,3858,3853"]
