El dimarts 8 del maig vam poder assistir a la tercera edició del Desconcert d’iCat, descobrint cançó a cançó els Plaers culpables dels músics catalans que hi van participar; va consistir en que cada banda va versionar una cançó elegida per ells mateixos, hi van haver balls, alguna que altre patinada musical i molts riures i desfase sobre l’escenari.
La banda de reggae Koers comencen tant forts amb la cançó dels Beatles ‘Come togethet’ , que en la nostra humil opinió ho van possar difícil a la resta de les bandes, va ser una actuació molt divertida, on com sempre el grup de Lleida intentava i aconseguia conectar inmediatament amb el públic. Quan van acabar la cancó els van preguntar que per què l’havien elegit i en Kelly Isaiah, cantant de la banda, no va dubtar en dir ‘Doncs hem elegit aquesta cançó perquè som de Lleida i perquè podem fer el que volguem”. Els hi donem tota la raó, aquests nois arribaran molt lluny.
Acte seguit sortia la Nuria Castelló de Lakaste, que va fer una versió en català de la cançó ‘Yo quiero bailar toda la noche’ de Sonia y Selena. Miquel Vilella pujaba al escenari darrere d’unes fosques ulleres a cantar la cançó d’Elvis Presley ‘Suspicious Mind’. Acte seguit puja a l’escenari en Ferran Palau acompanyat amb els seus companys i grans amics El Petit de Cal Eril, demana silenci, li baixen les llums , tanca els ulls i fa com canta ell sempre, íntimament; fa un ‘A veces’ de Kínder Malo.
Surt a l’escenari el televisiu Halldor Mar a versionar ‘Leyre’ de Modjo en català i tothom balla com si fos un disbauxat divendres i potser només me n’adono jo però tan sols és dimarts. A continuació la dolça Marion Harper ens canta ‘Havana’ de Camilo Cabello, ben amagada en una gorra negra però amb un gran somriure com sempre, al final de la cançó enganya una mica al cantant dels Catarres Èric Vergés i durant uns minuts balla i canten junts amb visible vergonya de l’Eric, que li dóna un toc divertit a la situació. I després ja si pujen els nois d’Aiguafreda al complert (Els Catarres) a fer el que se’ls dóna millor, convertir la sala en una autèntica festa, amb una cançó dels Backstreet Boys ‘I want it that way’.
Sara Terraza & The Black Sheep, la seva dolça veu fa una versió de ‘Que la detengan’ del David Civera, fent el vall i animant al públic a seguir-la.
Acompanyant a totes les bandes i la que es pot dir que més va currar en aquesta nit es la guitarrista Laia Alsina de The Crab Apples, que ara sí s’ajunta amb la seva banda i toquen ‘Burning up’ dels Jonas Brothers.
A continuació la millor i més divertida coreografia de la nit, la de Gertrudis que va començar d’esquenes a la gent i es van moure per tot l’escenari al ritme de ‘U can’t touch this’ de Mc Hammer, s’ho van currar.
Puja la Dolo Beltran amb ‘Pump Up the Jam’ de Technotronic i per últim Els Amics de les Arts amb ‘Killing in the name’ de Rage Agains the Machine en català, que casi ens fa perdre l’alé. Explicaven que havien decidit fer aquesta cançó perquè era la que havia guanyat en una porra musical que havien fet amb els seus seguidors, on qui guanyés els hi donaven un parell d’entrades pel seu pròxim concert al Salamandra.
Semblava que alguna cosa succeïa entre el públic i es que camuflats apareixien Jair Domínguez i Óscar Andreu prenent l’escenari amb ‘Sueños inalcanzables’ de Camela…en aquell moment es lia grossa a l’escenari i pujen totes les bandes a liar-la i ballar en un escenari que sembla que s’hagi d’enfonsar, es tiren aigua i encomanen les ganes de més al públic que es queda cridant “No n’hi ha prou, no n’hi ha prou!”, però haurem d’esperar a l’any que ve per tornar a veure els desfases que monta iCat a les seves festes del Desconcert.