En una de les primeres nits realment caloroses d’estiu a Catalunya, The Original Wailers van tornar a portar-nos el seu reggae clàssic, conegut i benvingut per a tothom a la Sala Apolo a Barcelona i seguidament a Calella per les seves festes majors. Nosaltres vam decidir asistir al concert de la Sala Apolo, el primer dels dos, però pel que tinc entès, els dos van resultar ser molt diferents.
Es va tractar d’un concert progressiu, i com una muntanya russa, va tenir altibaixos d’intensitat que caracteritzen els seus directes: moments d’improvització sobre temes com Jamming, al mateix temps que un canvi d’estil a un funk lent que ens va cautivar a mi i a tot el públic. Van jugar amb les emocions a partir de crear nous efectes amb els clàssics.
El concert va durar al voltant de dues hores que es van fer molt curtes; van tocar tots els temes clàssics, incloent-hi algun de menys conegut, tot i que es van trobar a faltar alguns temes com Wait in Vain (que és la meva preferida). Tot i així, pel que m’ha explicat la gent que va anar al concert de Calella, al dia següent van tocar temes menys clàssics i que es podien permetre més per a un públic que no havia pagat entrada.
The Original Wailers sempre ha tingut un bon directe; la seva experiència com a músics i els seus membres veterans els fan únics. Tot i així, en aquest concert (després d’haver-los vist ja fa un any) potser els vaig notar un pel cansats, com és normal, i amb menys forces. Però tenint en compte que també tocaven al dia següent, i de que no paren de fer concerts aquí i allà, ho trobo més que normal.
Els temes que més sensació van causar (per no dir tots), van ser tals com Jamming, Positive vibration, One Love… alguns com Jamming els van allargar més, com he explicat abans, a base de canviar l’estil, la intensitat, el ritme…
Algunes de les coses que potser vaig trobar a faltar durant el concert, van ser un parell de veus de dones fent els respectius cors de cada tema, una mica més de percussió, i per acabar més solos de batería, o com he dit abans percussió. El teclat però, em va agradar molt com va funcionar durant el concert, va jugar molt amb el funcionament del concert i del grup, i li va donar una força que hagués trobat a faltar si no hi hagués estat.
El concert va ser més que res molt agradable, s’hi respirava calma i tranquilitat, i no hi havia molta gent perquè al dia següent, com ja he dit, tornàven a tocar gratis a les festes de Calella. No obstant, que ho fos no significa que no tingués els seus moments de marxa i on tothom es movia sense parar… Aquesta és la màgia de The Original Wailers i la guitarra màgica d’Al Anderson, el guitarrista original des de sempre de The Wailers.
Esperem que el famós grup de reggae, que sempre és benvingut a Barcelona, tornin a venir l’any que ve amb més forces i la mateixa màgia a sobre, per a tornar-nos a donar la benvinguda a l’estiu de la millor forma possible.
Trackbacks/Pingbacks