¿Mr. Roots III? No, això és diferent, però tan llarg que dona per un bon passeig ben maco. L’àlbum comença amb sons de l’espai, futuristes amb el tema “Segle XXII“, que ve a ser, diríem, una carta enviada des d’algun moment de cent anys al futur. La cançó es, de lluny la tripada més grossa de tot el disc, i quin tros de tripada. Un viatge cap al futur sense control. Profètic en algunes ocasions. Suposo que ho sabràn els nostres néts, si es que els arribem a tenir.
“Urras” es el segon tema de l’àlbum, molt mes reggae roots, amb mencions a la “Rat Race” de Bob Marley i els Wailers? La lletra té algunes parts que podríen deixar entendre que sí, però es de lluny prou diferent per tenir clar que no es un cover ni s’hi apropa. Les imatges que crea en Guillem Simó (Adala) passa desde rellotges vells fins a planetes que viuen en societats justes i plenes.
“Arribarà” comença al trap, amb equalitzadors als aguts. Això ja no és reggae, però tampoc es raggamuffin ni trap, potser trub, de fet es una mica semblant a Biga Ranx*, però amb altes notes de catalanitat fins al break, aquí ja la olla se’m perd una mica i començo a semblar una pastanaga bullida. Tres cançons ha necessitat. Quin tros de “comeback”. Per cert, mencionar que el videoclip sembla ser una especie de pel·licula d’animació molt ben parida.
Passem a “Saber Tornar“, que des del meu punt de vista es el segon millor tema de l’àlbum. Introspecció full experience. Volíes pensar? Doncs aquí en tens com cuatre tasses, maco. A digerir. Escolta el rellotge de la vida.
“En Nom Teu” es tremendament roots, però bé que el “uoooh” està un parell d’octaves per sota per modernitzar. Bona jugada. És adequat tornar al roots per fer una cançó crítica amb el catolicisme. Del passat al present i del present al passat i de tornada al present de nou. Permeteu-me afegir que la definició de Déu que dona, es bàsicament el panteisme. Mencionar que té un sample del tema de Israel Vibration “Vultures“
“Cicles” és més introspecció encara, per si no n’havíem tingut prou. Ragamuffin stylah per a tots per fer-nos pensar i reflexionar. És un no parar. És tan guapo que serà d’aquests discos que me’ls poso sencers de principi a fi i parar-los es torna blasfemia i delicte. Més pastanaga bullida.
Amb “Questió De Temps” tornem als rellotges, amb un riff de guitarra més aviat típic espanyol fins que es torna de cop en trap o millor dit tornem al trub (trap + dub). No entenc la necessitat de fondre’ns el cervell. Pero eh, amb gust.
Després d’un parell de temes entre els quals està “Aire” que sembla que té tocs inspirats en Billie Eilish, O “Tenen Por” que és full trap, arribem al que per a mi és el millor tema de tots, “Amor, Lluita i Família“, un nou “Brothers In Arms” a la catalana, fet en trub i amb una lletra que millor seu a la cadira si és el primer cop que l’escoltes. El rotllet em recorda al tema 44/876 de Shaggy i Sting amb Morgan Heritage
“Vaig Dir-te” em porta tant al meu passat ara dissolt, que us la deixo escoltar del chill a vosaltres.
“Torno En Mi” és molt chill, rollo “Torno A Ser Jo“, però encara més profund. És com feliç, tranquilitzadora, “heartwarming”, tot anirà bé. Així és com se sent un quan surt dels pous foscos als que la vida ens tira sense miraments. Amb la calma.
Després de “Foc Lent” que té una part molt semblant a una part d’un tema que es diu “Permanent Holiday” de Mike Love acaba l’album amb “Miamb Sem Blab Surd“, una bona forma de colar els crèdits i un bon final pel treball.
La meva nota? Li donaré un 9 de 10, en part per les ganes que tenía de nous temes seus, i en gran part del tros de treball que s’ha marcat. Que bé senta analitzar discos de nou, tu. Espero que hagi cundit.
Adala farà el seu gran comeback el dia 23 d’aquest mes de novembre a la Sala Apolo de Barcelona, i així com el farà ell, també el farem nosaltres, fent fotos, vivint la música, vivint la cultura i escrivint per als que no vau poder venir.