més que una cançó, va ser un disc, Naixen Primaveres. Tal disc segons l’Ivan – va començar a despuntar- i senyala la importància d’Essència per acabar de consolidar l’empenta del grup. En Kiko emfatitza, que Aspencat no és un grup d’una sola cançó, reconeixent, això sí, la presència de cançons-himnes per a la gent com Quan Caminàvem, Naixen Primaveres, Serem un Cicló, Antimatèria… Al sentir la pregunta dels seus pensaments previs a cada concert, els dos cantants somriuen simultàniament. La resposta fàcil la dóna a conèixer l’Ivan: -Donar el màxim espectacle i el màxim de nosaltres, fer-ho lo millor possible-. -I donar guerra, donar guerra i que la gent s’ho passi bé-Emfatitza en Kiko, moments abans que l’Ivan doni importància a deixar reflexada tot l’esforç del grup a l’escenari. La pregunta esperada (què ens teniu preparat pel pròxim disc?) provoca de nou el riure dels cantants i un ‘Dale’ d’en Kiko cap a l’Ivan, que explica que continuen en la mateixa línia d’experimentació. El cantant detalla que continuen en la línia d’essència però experimentant novetats. -Aspencat intenta fer-se una mica més dur, més rebel- exposa el valencià. En Kiko comunica que trobarem una part més dedicada a la electrònica i una part més orgànica, de reggae i amb presència de nous estils. -Com que traiem un disc cada dos anys, escoltem molta música i allò que ens ha influenciat intentem que quedi plasmat en el disc- ens diu en Kiko. Com a resposta de la possible col·laboració amb altres grups i/o cantants, ens responen que ja es veurà, però que tot i estar molt a l’aire, la idea és de fer col·laboracions amb altres grups. La pregunta final adreçada als cantants valencians tracta sobre com es senten al trobar-se a una posició de donar empenta al jovent català en un moment històric. -Per a nosaltres és un orgull posar-li música a un moment històric com aquest- donant importància a moltes altres bandes properes al moviment. –La banda sonora d’aquest dia a dia que tindrà un abans i un després- L’entrevista s’acaba, ens acomiadem i demanem un parell de discos firmats que ens entregaran encantats. [embed]https://www.youtube.com/watch?v=jOZkIOhd-hE[/embed] En Víctor i jo caminem mirant els edificis de pedra, esperant les hores. Parlem sobre l’esperit de lluita que un dia va bullir per aquells mateixos carrers, parlem dels errors del món, com solucionar-los, de sacrificis passats i futurs, parlem de somnis. De fons, les probes de só d’un concert, que sens dubte no ens deixarà indiferents. Tornem a casa, i jo reflexiono: No hi ha una manera millor de començar l’estiu. Ah, per cert, estúpid Flanders. Jaume Sendra
