És estrany. ha estat el primer concert de l’any, un any en el que en principi no anava a fer cap cobertura després de deu anys sense parar. És doblement estrany, perquè jo a la Paula no la vaig conèixer per la seva música, la vaig conèixer com a periodista, farà mig any. Sigur Ros i Alt-j quedaran sempre pel record. És triplement estrany, perquè estic escrivint en català i feia molt que no ho feia, vàlgui’m la redundància. Ho hauria de fer més.
Recordo quan vaig escoltar per primer cop “Circles” (tinc la mala costum de dir-li “Cercles”, en català) tornant el primer dia del Cruïlla de l’any passat, 2023, just quan estava a una part de Barcelona que no conec gaire i en la que m’havia perdut. Anava per la carretera de la tristesa sentint la buidor de nou intentant trobar el meu lloc (això és una dramatització giny a la lletra del tema, que en aquest cas representa bàsicament casa meva). I així, de sobte, em vaig trobar en que un dels trajectes més llargs de tornada que he fet mai es va convertir en una investigació a fons de la obra de la Paula Valls.
I per fi, ha tocat a Barcelona, i quin tros de concert. Una muntanya russa d’emocions intenses, però potser una mica massa curt. Quadruplement estrany, feia molt temps que un concert no se’m feia curt. Desde un principi vaig afincar-me just sota una càmara que devia gravar el concert sencer al final del passadís del centre de la sala. Vista privilegiada de coreografies pràcticament impossibles i (suposo que) improvitzades segons li venia. Tros de “Filomena“, una mica malrollera, però es el que toca.
La primera dels retorns als clàssics va ser “Time“, en el que va fer un discurs breu sobre viure al present i en aquell moment, tenint ja prou material fotogràfic, vaig decidir per un cop fer cas, i viure el concert.
I per aquesta mateixa raó ara no recordo si “Disculpa”, el seu nou single el va tocar abans o després de “Time”. He de reconèixer que aquest no l’havia escoltat encara. Crec que ha estat la millor forma de descobrir-lo la veritat. Va dir que era una “disculpa” pel “discu”, perquè es aixi “durillu”, pero eh, d’aquestes coses s’han de parlar, cantar, tocar i escriure, i si una disculpa teva per un “discassu” té aquest nivell, mare meva, el futur que t’espera. A més poc se’n parla del “rollito” “vuitanteru” que porta.
Cap al final va arribar “Es Estrany”, i irònicament, això no va ser gens estrany, al cap i a la fi és el primer single del disc que venia a presentar, que per cert es diu “Començar de nou”, com un dels temes que com era d’esperar també va caure en algun moment de la nit.
Just quan m’estava preguntant-me si escoltaria el que per a mi és el millor tema de la Paula Valls, “Circles” (crec que ha quedat prou clar al principi) la va començar, per acabar el concert, a llums oberts i en família.
De vegades és estrany que tot vagi bé, però sincerament, a mi em val.
