No, això no és una de les cançons random.
Avui venim a parlar del primer tema publicat del nou disc de Gossos, que surt el dia 16 de setembre del present any 2016 i que s’anomenarà Zènit. Us la deixo aquí a continuació primer, per que us la mireu per sobre i al final de la ressenya us la deixaré un altre cop perque pareu atenció als detalls que us exposo.
[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=jcwrws5Mlic[/embedyt]
Comencem amb la cançó pròpiament dita.
Si no vaig molt errat, jo diria que és un dels primers cops que el grup decideix posar una base techno en un dels seus temes. Aquesta es basa en cinc notes que es repeteixen en el mateix ordre constant pero no en el mateix ritme ja que un cop sí, un cop no, les dues últimes notes el canvien. Així doncs, podríem dir que hi ha dues series de base que es van intercalant.
Per altra banda, en un principi és una mica difícil reconèixer la veu de Natxo Tarrés com a cantant. No és difícil adonar-se de que l’estil del tema es més comercial i bastant diferent dels treballs que han tret fins ara.
En tot cas, no perden el nord en absolut ja que sembla que segueixen amb la tradició de sorprendre a l’oient així que no podía faltar un trosset (que per al meu gust és massa curt) del que es podría anomenar una psicodèlia light que s’accentua amb la mateixa part del videoclip, de la que parlarem una mica més endevant.
La lletra de la cançó es una espècie de cant a la vida però pot ser que m’equivoqui donat que no l’acabo d’entendre del tot. Aquesta seria una bona pregunta per a una futura entrevista.
En cuant al videoclip.
El videoclip es realment curiós ja que està gravat en 4:3 (l’antic format televisiu, no panòramic, que seria 16:9) i això, vulgueu que no, ja crida l’atenció.
Es basa en primers plans tancats de persones que no tenen res a veure l’una amb l’altra. La franja d’edat va d’uns 10 anys (la nena rossa) a uns 70/80 (la iaia entranyable que surt en alguns plans). Tots els figurants semblen bastant alternatius i hi ha varietat racial.
Una de les coses més impactants del videoclip és el fet que partint d’un croma que no sabem de quin color és, als figurants els tiren pintura del mateix color per sobre i després superposen una imatge així que sembla que la fotografia o el dibuix es fongui per sobre de les persones que hi participen. Dic que han fet servir pintura perquè si no, no m’explico com s’ho han muntat.
El tema de la superposició d’imatges no acaba aquí ja que més endevant superposen imatges per fer transicions al ritme de les 5 notes mencionades anteriorment.
Seguidament podem parlar del trosset de la psicodèlia en el que utilitzen un fons de color fosc i la poca il·luminació que hi ha al plató on ho van gravar, es basa en un contrallum vermell a la esquerra i un contrallum blau a la dreta. Tot i així es una mica liant fixar-s’hi ja que en ocasions fan servir efectes mirall i imatges superposades d’altres integrants tocant els respectius instruments per donar-li un aire més profund.
[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=jcwrws5Mlic[/embedyt]
Les conclusions.
És un bon tema sens dubte i tinc ganes d’escoltar el disc sencer, per veure al que s’han dedicat aquests últims tres anys de silenci.