La cultura del ‘Dapo’. Ugh. Fotografia oficial de BioRitme[/caption]
Les zones de descans es troben presents per tot el festival, més enllà de les tendes de campanya. El BioCirkus, lloc on joves i no tan joves gaudeixen de diverses activitats esportives, resulta un lloc idoni per estirar-se i matar les hores. Amb construccions tribals de fusta, el BioCirkus és un circ esbojarrat on des de nens fins els avis proven els més curiosos utensilis. Penjant de tires elàstiques, una família composta per un pare i els seus dos fills intenten caminar els 4 metres sostinguts en l’aire, intentant mantenir l’equilibri. Tots els membres de la família porten samarretes del mateix grup, Aspencat. Són de les afores de València capital. El pare es diu Vicenç, el fill gran, de 13 anys Altaïr i el menor, d’11, Deneb. ‘’Vam pujar a Catalunya per assistir al Canet Rock, i hem anat a més festivals com el MareaRock, aquest és el nostre primer BioRitme’’, explica el pare. La cabellera blanca d’en Vicenç li atorga cert aspecte de ‘hippie jubilat’. A menys de 5 metres, més famílies i grups de nens, intenten dominar el ‘dapo’, una massa de tela massa adictiva. Simultàniament també es realitzen pràctiques de hoola hoops i altres estris o andròmines. Observar les estrelles i filosofar des de la riba del pantà és sens dubte una experiència inoblidable. L’aigua de Sau, si bé bruta, ofereix escapisme ràpid de l’abrasament, en conjunció amb la Zona BioPool, una piscina climatitzada amb la oportunitat de llençar-s’hi des de les roques, potser arruïnada parcialment per uns DJ’s propers amb una selecció musical… mixta respecte a qualitat.
A mitja pujada cap a les acampades familiars i +25 trobem l’espai Consciència’t, llar de diverses xerrades humanistes i naturalistes amb l’objectiu de fer reflexionar el jovent i incentivar el debat. Una altre forma de connexió (aquest cop, espiritual), la trobem a la Zona Benestar, on els visitants reben massatges i participen a sessions de yoga multitudinàries. A BioRitme hi ha racons per a tothom.
A uns metres del BioCirkus, un espai protegit per l’ombra d’un parell d’arbres els nens juguen amb fang i instruments a la zona ‘BioNens’. A les 12 del migdia, el soroll de múltiples instruments comencen a ressonar per tot el festival. Un cercle format per desenes de tambors, bombos, congues, timbales, ous de colors que tenen una funció similar a la de les maraques… Des del centre, en Jordi Vinyoles coordina els ritmes dels instruments. L’Oliver i la Mercè, d’altra banda, controlen els volums i els càntics. Tot sense dir una paraula, únicament els gestos, les mirades… ‘’L’objectiu és deixar-se anar, no pensar’’, explica en Jordi, de Viladrau. L’Oliver i la Mercè són de Vilanova i la Geltrú, i són parella. De fet, a mesura que la mercè canta amb la dolça veu ‘’el bosc no rebutja cap arbre’’, porta al seu nadó en braços. Es tracta de musicoteràpia, comunicació amb instruments, una màxima sincronització entre desconeguts mitjançant ritmes variants i improvisats. ‘’Hem vingut al BioRitme amb anterioritat, però és el primer que fem aquest cercle de percussió’’.
Els monitors tenen una formació de 2 anys en percussió (o drum) i es dediquen a realitzar cercles simfònics per comunicar-se sense paraules, únicament amb sons. ‘’Ho fem a les festes del poble, a festes d’empreses, per discapacitats, etc’’, conclou Vinyoles.
Els paios ja han vingut al BioRitme amb anterioritat però és el 1er any que toquen. Tenen 2 anys de formació en percussió (drum) i fan cercles simfònics per comunicar-se amb les paraules mínimes (festes de pobles, empreses, discapacitats). Però hem vingut a alguna cosa més que a relaxar-nos i consumir substàncies. Les xerrades són una part essencial del festival, i us les expliquem a la segona part del nostre relat.
[gallery ids="3838,3839,3840,3841,3845,3846"]
