A una indústria tan massificada i saturada de propostes com és la musical, allò que fa destacar als artistes creatius és la seva capacitat per a crear universos sonors distintius i canviants. És el cas de ‘Our Voint of Piew’, el nou disc del trio de jazz contemporani català Threejay, que ens proposa un viatge sensorial carregat de sorpreses que, malgrat no ser apte per tots els públics, mostra el progrès musical de tres instrumentistes experimentats en recerca de nous matisos i denses tonalitats. El primer cop d’efecte del disc arriba amb la tornada de ‘Loyal Dino’, una preciosa progressió d’acords en compàs ternari que malgrat tenir un format un tant pop conserva el joc de plats propi del jazz i sorprèn en cada canvi tonal. La polifonia posterior entre piano (Joan Solana) i baix (Pep Colls) mostra una gran química entre els músics. El trencament de les convencions continua amb ‘Reaching Destiny’, una peça que tornarà bojos als oients acostumats als ritmes i compassos comuns a la música moderna. Si una cosa es pot dir de ‘3J’ és que sorprenen a cada pas del camí, a través d’un complex joc rítmic i harmònic en vers de la clàssica improvisació virtuosa que un pot esperar d’un trio d’aquestes característiques. [caption id="attachment_3881" align="aligncenter" width="598"] El trio català, tocant sota les llums dels JazzSí Club.[/caption] Parlant de sorpreses, la versió jazz del ‘Know my enemy’ del brillant primer disc de Rage Against The Machine, banda que d’una manera o altra sempre acaba sonant durant els assajos de moltíssims grups, és un autèntic plaer que ofereix un acostament molt interessant de la pentatònica de Re. L’estructura del tema es trenca arribant a una improvisació on destaquen els redobles a la caixa d’en Joan Carles Marí. Un cover atípic, sens dubte, que rere un destacable solo de baix esclata harmònicament. En contrast, la serenitat d’altres temes com ‘B Brain’ dónen la sensació d’estar observant el fluid moviment de les ones rere una motllada finestra. L’ambient noir que es desprèn del tema titular hipnotitza des de les primeres notes i els primers cops d’escombreta. Tampoc podem ignorar el primer single del disc, ‘Nannobubble’, una petita genialitat que encapsula tots els punts forts de l’EP continuant amb la tendència de línies de baix minimalistes més enllà dels solos i el constant ‘interplay’ amb els arpegis. Rere la muntanya russa que soposa el tema final, ‘Party Hard’, queda al paladar la sensació que som davant una proposta que sí, pot ser un tant singular i excèntrica, però també única i capaç de transcendir l’espai de ‘música de relax de diumenge pel matí’. ‘Our Point of View’ és, en definitiva, un gran disc que mostra la capacitat de Threejay per incorporar conceptes d’electrònica i pop sense deixar de banda les seves arrels, ratificant el seu paper com una de les bandes més interessants al panorama del jazz contemporani català. Podeu donar suport als artistes escoltant aquest LP sencer aquí o adquirint-lo.
