Pujar a un escenari és, en definitiva, mostrar les teves idees i estil a un públic llest per ser deleïtat, i aixó és ben cert en un concert de Tori Sparks. Aquesta cantant de Chicago, instal·lada a Barcelona, que amb una actitut divertida hibrida el blues amb el flamenco, va estar presentant el passat 24 de febrer a Sala Luz de Gas el seu darrer disc: La Huerta. El bolo arrenca amb l’esplandor d’una guitarra elèctrica al més pur estil Led Zeppelin a ‘Until Morning‘, mostrant la polivalència de la menor harmònica. Els arrangaments una mica obtusos del disc -llançat el mateix dia- que no ens han acabat de convèncer troben veu pròpia a una Luz tenyida per l’inconfundible daurat de Tori. Al seu costat, el trio Calamento oferint un acompanyament genial. Javi Garcia a la percussió, compensa amb molta energia l’abscència d’una bateria donant un so contundent al cajón.
[caption id="attachment_4711" align="aligncenter" width="548"] Tori Sparks dirigint-se al públic en una pausa entre cançó i cançó Foto: Joan Requena[/caption]
Tori somriu al públic, tot prenent un glop de la seva petaca: ”He d’agraïr aquest espectacle a en Ramón Vago (baix), que ha arrangat i preparat el concert”, i el músic demostra la seva familiaritat ballant sobre els acords a ‘Leyenda del Tiempo’. El concert avança mentre el públic s’endinsa en un ambient alegre: les parelles ballen, criden i riuen al ritme d’uns tangos que freguen en ocasions el terreny fusió. De sobte, de la foscor emergeix un home estravagant, El Yiyo, vestit amb una americana que contrastava blanc i negre, corbata i una mirada desafiant cap a tot el públic. El retró dels seus tacons adorna el to heavy de ‘Veinte Anyos’ que per moments recorda la mítica intro del ‘Wake Up’ de Rage Against the Machine”. L’èxtasi rítmic que generen tacons, palmes d’Alba Bioque i el cajón no deixa indiferent ningú. Tori, emocionada davant el públic i una mica afectada per l’alcohol, senyala: ”No puc plorar perquè se’m escorreria el maquillatge”, davant el riure del públic.
[caption id="attachment_4712" align="aligncenter" width="533"] Tori va demostrar la seva habilitat amb les 6 cordes, a part d’unes magnífiques cordes vocals Foto: Joan Requena [/caption]
Llavors, silenci desprès d’una versió de ‘Kashmir’, tema de Zeppelin, en el qual es va donar entrada a un ‘bailaor’, que es va lluïr a ritme d’una cover força ben executada. Els exhuberants convidats marxen i tornem a la formació original per a tancar el concert. Al llarg portafoli d’influències de l’artista s’hi uneix el gospel amb ‘Wade in the Water’, una barreja aflamencada que conserva l’essència 100% rockera gràcies als guitarristes, Pepe Camacho i El Rubio. ‘‘Necessito que el públic m’ajudeu a transformar la sala en una església de rock”, demana Tori, i pocs segons desprès l’entrada de palmades i cors coordinats de l’audiència donen aquesta aura gospel al tancament del concert en un tancament desenfadat i personal, una descàrrega d’adrenalina tant per artistes com per a assistents. No és cada dia que es pot veure una cantant de blues interpretant flamenc en anglès, i precisament són aquestes hibridacions culturals les que permeten que la música creixi i evolucioni, descobrint noves sonoritats i paratges.
[caption id="attachment_4709" align="aligncenter" width="591"] Sparks en un dels temes d’estil flamenc demsotrant la seva versatitlitat Foto: Joan Requena[/caption]