L’elevada temperatura i la imparable llum solar provoquen atordiment entre aquells que intenten muntar les tendes de campanya a una zona àrida. Desèrtica. Pocs arbres i per tant, poques ombres. L’elevat nombre d’assistents, la pols, el sol i la calor fan que establir-se comporti un esforç titànic. Però com a cada festival, l’esforç té la seva recompensa. Un jove carrega amb la famosa i mítica barca estiuenca ‘Explorer 300’. Un tros de plàstic inflable groguenc amb els que molts han passat la infància a les platges catalanes. És més que probable que l’individu, cremat i cansat, esquivant els fils que sostenen les tendes mantenint l’equilibri de la barca que carrega a les espatlles, l’acabi usant de casa improvisada que no pas de la seva funció original (creuar el Pantà de Sau). No és estrany, en el món dels festivals juvenils catalans –els que duren entre 3 i 4 dies- emportar-se una barca de plàstic, per utilitzar-la així de magatzem o de llit. És confortable, s’aconsegueix gaudir de les estrelles i de l’aire fresc quan el sol abandona el cel. Però també el fan susceptible dels possibles robatoris o bé de les pintades amb retoladors a la cara quan l’embriaguesa anul·len tots els sentits (amb les futures conseqüències a les xarxes socials).
El festival BioRitme té una gran peculiaritat, una que es nota només al entrar al recinte. Es troba al no res. Les ‘instal·lacions’ es troben a 3’9 quilòmetres de Vilanova de Sau, el municipi més proper. Passat un pàrquing de sorra, l’única entrada és a través d’un camí ben arreplegat en la naturalesa. La difícil localització del recinte explica la nul·la presència de les autoritats, a diferència d’altres festivals musicals com el Rototom, on les portes del festival es troben custodiades per Guàrdies Civils i la presència policial es fa notar –a voluntat- mitjançant helicòpters. Al Bioritme, l’únic helicòpter que es fa notar cada dia (puntualment una vegada al matí i una a la tarda) és dels serveis d’emergència, per comprovar que cap persona hagi patit cap contratemps perillós pels entorns d’Osona.
L’edició del BioRitme 2016 ha viscut un gran increment d’integrants. Segons el cap de premsa, Jordí Urpí, la presència dels assistents s’ha duplicat en comparació amb l’edició anterior. Segons els assistents, l’edició del BioRitme 2015 va ser especialment acollidora, sobretot per la presència de no més de 1.500 persones. ‘’Tots érem com una família’’, explica l’Andreu. La Marta també comenta que ‘’coneixies totes les cares del festival i tenies molt bona relació amb els veïns’’. Ha sigut aquesta grata experiència la que ha provocat que d’un festival adaptat per 1.500 persones n’hagi viscut una crescuda de fins 4.000 individus.
Mentre a l’escenari es realitzen proves de so, amb cançons com ‘Still Young’ de ‘The Cat Empire’, els organitzadors discuteixen a través de les tanques metàl·liques la gestió de tota la població de la icònica festa, gradualment més present. ‘’Era la posta de sol i la gentada continuava arribant’’, exposa Urpí.
BioCirkus té una entrada amb tòtems tribals fets de fusta, situat davant del pantà, tires elàstiques es sostenen entre els arbres i els nens petits, aguantats pels pares, caminen de manera prudent. Hi ha un espai reservat al entrenament de Dapos i hoola hoops. És una espècie de circ esborrajat al centre de la natura. Parlar de la família valenciana, en Viçenç i els seus fills, Altaïr de 13 anys i en Deneb de 11. Han anat a diversos festivals, com el Canet Rock o el Marea Rock. Tots van amb samarretes d’Aspencat.
La Cúpula Nòmada, Granja de l’Ametlla, Rasta Pan, La Cantina Solar són els noms de les diverses cantines i paradetes que ofereixen menjar durant la majoria d’hores del dia al festival. Uns metres més avall, un Kayak roman a un garatge situat a una masia on es realitzen activitats aquàtiques al llac. L’enorme esplanada de Vilanova de Sau es coloreja amb una macedònia de tendes de campanya, cuinada a foc lent per un sol implacable. Damunt s’alça orgullós l’Escenari BioRitme, principal atractiu musical de la proposta, amb un cartell ple de noms reconeguts al país.
Els joves peregrinen una i altra vegada entre l’esplanada i la zona d’acampades, en busca d’un lloc on passar nit o sencillament de menjar. El BioMarket, situat al centre de l’acció, ofereix tot tipus d’aliments vegans: d’empanades a fideus orientals, passant per pizzes, tot a un preu molt raonable, amb el Biorebost com a escassa alternativa per a menjar fred i ecològic. A la zona trobem també el petit escenari BioTerra i la zona BioNens, que contribueixen a generar un ambient acollidor i plural.
[caption id=“attachment_3843” align=“aligncenter” width=“300”]
La cultura del ‘Dapo’. Ugh. Fotografia oficial de BioRitme[/caption]
Les zones de descans es troben presents per tot el festival, més enllà de les tendes de campanya. El BioCirkus, lloc on joves i no tan joves gaudeixen de diverses activitats esportives, resulta un lloc idoni per estirar-se i matar les hores. Amb construccions tribals de fusta, el BioCirkus és un circ esbojarrat on des de nens fins els avis proven els més curiosos utensilis. Penjant de tires elàstiques, una família composta per un pare i els seus dos fills intenten caminar els 4 metres sostinguts en l’aire, intentant mantenir l’equilibri. Tots els membres de la família porten samarretes del mateix grup, Aspencat. Són de les afores de València capital. El pare es diu Vicenç, el fill gran, de 13 anys Altaïr i el menor, d’11, Deneb. ‘’Vam pujar a Catalunya per assistir al Canet Rock, i hem anat a més festivals com el MareaRock, aquest és el nostre primer BioRitme’’, explica el pare. La cabellera blanca d’en Vicenç li atorga cert aspecte de ‘hippie jubilat’. A menys de 5 metres, més famílies i grups de nens, intenten dominar el ‘dapo’, una massa de tela massa adictiva. Simultàniament també es realitzen pràctiques de hoola hoops i altres estris o andròmines. Observar les estrelles i filosofar des de la riba del pantà és sens dubte una experiència inoblidable. L’aigua de Sau, si bé bruta, ofereix escapisme ràpid de l’abrasament, en conjunció amb la Zona BioPool, una piscina climatitzada amb la oportunitat de llençar-s’hi des de les roques, potser arruïnada parcialment per uns DJ’s propers amb una selecció musical… mixta respecte a qualitat.
A mitja pujada cap a les acampades familiars i +25 trobem l’espai Consciència’t, llar de diverses xerrades humanistes i naturalistes amb l’objectiu de fer reflexionar el jovent i incentivar el debat. Una altre forma de connexió (aquest cop, espiritual), la trobem a la Zona Benestar, on els visitants reben massatges i participen a sessions de yoga multitudinàries. A BioRitme hi ha racons per a tothom.
A uns metres del BioCirkus, un espai protegit per l’ombra d’un parell d’arbres els nens juguen amb fang i instruments a la zona ‘BioNens’. A les 12 del migdia, el soroll de múltiples instruments comencen a ressonar per tot el festival. Un cercle format per desenes de tambors, bombos, congues, timbales, ous de colors que tenen una funció similar a la de les maraques… Des del centre, en Jordi Vinyoles coordina els ritmes dels instruments. L’Oliver i la Mercè, d’altra banda, controlen els volums i els càntics. Tot sense dir una paraula, únicament els gestos, les mirades… ‘’L’objectiu és deixar-se anar, no pensar’’, explica en Jordi, de Viladrau. L’Oliver i la Mercè són de Vilanova i la Geltrú, i són parella. De fet, a mesura que la mercè canta amb la dolça veu ‘’el bosc no rebutja cap arbre’’, porta al seu nadó en braços. Es tracta de musicoteràpia, comunicació amb instruments, una màxima sincronització entre desconeguts mitjançant ritmes variants i improvisats. ‘’Hem vingut al BioRitme amb anterioritat, però és el primer que fem aquest cercle de percussió’’.
Els monitors tenen una formació de 2 anys en percussió (o drum) i es dediquen a realitzar cercles simfònics per comunicar-se sense paraules, únicament amb sons. ‘’Ho fem a les festes del poble, a festes d’empreses, per discapacitats, etc’’, conclou Vinyoles.
Els paios ja han vingut al BioRitme amb anterioritat però és el 1er any que toquen. Tenen 2 anys de formació en percussió (drum) i fan cercles simfònics per comunicar-se amb les paraules mínimes (festes de pobles, empreses, discapacitats). Però hem vingut a alguna cosa més que a relaxar-nos i consumir substàncies. Les xerrades són una part essencial del festival, i us les expliquem a la segona part del nostre relat.
[gallery ids=“3838,3839,3840,3841,3845,3846”]
cronicas