Benvinguts al primer any que comencem escrivint en català. Com la terra mana.
Com bé tots sabeu a hores d’ara, La Gossa Sorda es retira aquest any 2016 i com no podia ser d’una altra forma, havíem d’acabar el 2015 i començar el 2016 amb una cançó seva.
La gràcia de l’assumpte es que vam arribar a aquesta conclusió uns tres minuts abans de les campanades. Ja ens veieu corrent amb el portatil a la terrassa, en Jaume preparant els “entrepans”, perquè aquest any, en lloc de raïm hem donat dotze “mossegades” a un bon “entrepà”. Total que ens pillen els quarts i encara estic jo pujant el volum. Per sort la televisió de casa està al costat d’una porta que dóna a la terrassa mencionada anteriorment així que tampoc em va portar gaire el curt viatge.
Vaig arribar al límit per a la primera “mossegada” mentre en Jaume ja havia posat la cançó. Ens les vam arreglar bé perquè cap dels dos vam morir ennuegats o bé, al menys jo, perque el colega em va dir que no havia arribat a fer les 12, però quan s’està amb un “entrepà” del calibre, a qui dimonis li importa?
Seguint amb el relat, el nostre estimat grup se’ns en và, per no tornar. Ens abandonen just quan més importants (musicalment parlant) són. Això és cruel. Dos anys va portar enganxar-me definitivament aquest grup i quan el colega va i ho aconsegueix i em converteixo en “fanboy” va en Jaume i em diu que es retiren. No es just. No ho és.
Però així es la vida, es com el que li va passar al senyor Elvis Preasley, que li va dir a la seva dona que anava a llegir al lavabo i ja no va tornar. Bé, potser no es tan semblant ja que ells al menys ens dónen l’oportunitat d’acomiadar-nos d’ells amb uns concerts brutals. En el cas d’Elvis no vull pensar en els pobres paramèdics.
Els vaig descobrir amb Camals Mullats i els vaig redescobrir amb aquesta cançó que us deixo a continuació.
[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=qF5zA14_tJ4[/embedyt]
No us desitjo un feliç 2016 per que seria ser estúpid. Aquest any tenim 24 hores més per cagar-la. Així doncs, us desitjaré que en el període de 366 dies, sigueu feliços, menjeu perdius (a no ser que sigueu vegetarians i/o vegans. Si ho sou, pregunteu a CosmicBluesMan per la seva recepta de Focaccia i llepeu-vos els dits fins que veieu l’os) i que us apropeu als vostres somnis tot el posible.
Redactor: Víctor Gallardo